Aquelles qüestions de les quals en voldríem una resposta ràpida i no la obtenim, poden ocasionar malestar. Aquelles situacions de les quals en voldríem tenir una solució immediata, també.
En ocasions, l’espera es fa llarga i difícil de gestionar. De vegades, perquè es tracta de situacions difícils que suposen patiment; en altres moments, perquè formen part d’un desig que no s’acaba de fer realitat.
Aleshores, apareix el neguit de la impaciència, que és més intens quant més important és l’interrogant que ens agradaria desvelar. La seva intensitat tendeix a fer-se gran en la mesura en què l’alimentem a base de preguntes que omplen el nostre cervell d’incertesa.
En general, no som massa amants d’aquests interrogants que no obtenen resposta i tendim a crear un munt de suposicions en el nostre “imaginari” que tindrà un sentit optimista o pessimista en funció del tarannà, l’estat d’ànim i/o la pressió a la que es vegi sotmesa la persona, tant per factors interns com externs a ella mateixa.
Quan la negativitat ens engoleix amb força, les preocupacions ocupen un espai dins nostre que pot ser perllongat en el temps i que no és gens saludable. És per aquest motiu que es diu que sempre és millor ocupar-se’n que preocupar-se’n, sempre que sigui possible trobar la resposta i/o solució a les qüestions o a les situacions que ens angoixen.
D’altra banda, davant d’aquelles circumstàncies que no es puguin modificar, malgrat no ens agradin, hi ha la possibilitat d’aprendre a adoptar actituds, que potser no són fàcils d’aconseguir, però que ens poden ajudar en el camí de la calma i la pau interior i així combatre i enderrocar el neguit de la impaciència: la paciència i l’acceptació.
És important no perdre de vista que el fet que no siguin fàcils d’aconseguir, vol dir que no són impossibles i, a més, poden enfocar-se com a reptes de creixement personal.
Feliç Sant Jordi.
Mercè Clos Muntsant
Psicòloga Col.7889
667289012
merceclosmuntsant.blog