El nou índex de preus de referència del lloguer que ha llançat el Govern permetrà a les comunitats autònomes intervenir el mercat.
Què és i en què consisteix?
És una eina que ofereix un rang de valors de preus de lloguer d’habitatges per zones geogràfiques. És a dir, estableix la renda mínima i màxima a què s’ha de llogar un immoble en una àrea determinada.
On s’hi aplica?
S’aplicarà a les comunitats autònomes que sol·licitin a l’Executiu central la declaració de zones tensionades. De moment, l’única que ha iniciat els tràmits per aplicar-ho és Catalunya, tot i que des d’habitatge avancen que han rebut l’interès verbal dels governs autonòmics de Navarra i Astúries.
Què es considera una zona tensionada?
La Llei d’Habitatge fixa que una zona tensionada és aquella en què la càrrega mitjana del cost de la hipoteca o del lloguer més les despeses i els subministraments bàsics supera el 30% de la renda mitjana de les llars o aquella en què el preu ha augmentat almenys tres punts per sobre de l’IPC els cinc anys anteriors.
On són més inflats els preus?
El Ministeri assenyala Madrid, on xifren fins al 60% la diferència detectada entre el preu d’un habitatge publicat en un portal immobiliari i l’índex de referència fixat per a aquesta zona. També a Barcelona, on un habitatge al carrer València apareix ofertat en un portal a 1.660 euros, quan el rang superior de l’índex és de 984 euros.
Una altra, al carrer Madrazo, es lloga a 1.172 euros, davant un límit de referència de 847 euros.
A quins habitatges afecta?
En el cas de les grans forquilles (les que tenen més de 10 immobles o les que tenen més de 5, si la comunitat autònoma decideix rebaixar el llindar) és de compliment obligat. També per als contractes d’habitatges que surtin al mercat per primer cop en cinc anys. I en el cas dels xicotets propietaris, hauran de referenciar el preu al contracte anterior.