Després de la tempesta ve la calma… Aquell dia la Laura va sortir a passejar pel bosc del costat de casa seva, on hi anava cada dia per trobar aquella estona per ella i només ella. Havia passat per una temporada gens bona amb molts alts i baixos emocionalment parlant.
El que li anava millor després de la teràpia que feia a SavNam, era anar a caminar pel bosc i omplir-se amb aquella pau que es respirava entre els arbres i la natura. S’abraçava a l’arbre que ja l’esperava de cada dia i amb l’energia que li donava, tornava com nova cap a casa. Eren les seves dues medicines que l’ajudaven a tirar endavant.
No tenia ganes de donar explicacions del que li estava passant. Tampoc li calia explicar res de la seva vida amb la teràpia que feia, simplement anava traient bloquejos que tenia guardats de feia molt de temps.
Hi ha moments de la nostra vida que encara que ho volguéssim explicar el que ens està passant, no sabríem per on començar. Moltes vegades el nostre inconscient fa bloquejos per no patir més del compte i tenim buits que no ens en recordem i no ens deixen ser nosaltres mateixos.
Hi ha recursos per alliberar aquesta angoixa, estrès o ansietat, que no ens contaminen el cos de químics i són tant o més efectius.
Avui la Laura, torna a ser aquella noia que havia sigut sempre, amb ganes de sortir, trobar-se amb els seus amics i estar amb pau amb ella mateixa per sobre de tot.