Les addiccions comportamentals són trastorns en què la persona desenvolupa dependència a una activitat, sovint plaent, no relacionada amb la ingestió de substàncies tòxiques.
Hi ha diversos tipus d’addiccions comportamentals. L’addicció a les pantalles inclou els videojocs, el telèfon mòbil i Internet (joc en línia, cibersexe, xarxes socials). A més, existeix la compra compulsiva (anomenada oniomania), l’addicció al sexe, l’addicció al treball (laborodependència), el culte al cos (complex d’Adonis), la dependència emocional, i les dependències de GMP (grups de manipulació psicològica o sectes coercitives) i interpersonals (d’una persona en concret).
En l’adolescència, les addiccions comportamentals més freqüents són les relacionades amb els jocs en línia. En canvi, entre adults és més freqüent la compra compulsiva, l’addicció al sexe, els grups de manipulació psicològica i la dependència emocional.
Tipus d’addicions comportamentals
-Videojocs. Parlem d’addicció quan el videojoc es converteix en el centre del pensament de la persona, afecta el seu patró de son, l’aïlla familiarment i socialment, i deixa de banda les activitats rutinàries o gratificants que abans realitzava.
-Internet. Internet és l’instrument o mitjà que pot dur la persona a desenvolupar alguna de les addiccions comportamentals següents:
- Joc en línia. Són jocs de rol, descendents del joc Dungeons and Dragons —pioner en els jocs de rol moderns—, i Internet és la plataforma per jugar-hi. Per poder participar-hi, sol ser necessari fer una subscripció de caràcter mensual. Gent de tot el món participa massivament en aquesta modalitat de joc en grup. Es crea un personatge virtual (avatar) que va evolucionant amb l’objectiu de superar nivells. Les característiques del joc el fan molt atractiu i això, entre altres raons, afavoreix que els jugadors siguin persistents i puguin desenvoluparuna conducta addictiva. D’altra banda, la sensació d’interacció que desenvolupael jugador el porta, en la realitat, a l’aïllament familiar i social. En els adolescents pot ser motiu d’absentisme escolar.
- Cibersexe. Conducta excessiva i sense control de recerca d’activitat sexual sense contacte físic. L’excitació sexual s’obté mitjançant la creació de fantasies que es produeixen a través d’imatges, missatges de text, càmera web, etc., utilitzant Internet com a mitjà de comunicació.
- Xarxes socials. Pèrdua de control sobre el temps que es dedica a la connexió a les xarxes socials, com Facebook, Twitter, Instagram, etc. L’activitat es converteix en el centre del pensament, afecta les relacions familiars, socials, el rendiment escolar… La persona presenta una conducta problemàtica o addictiva.-Telèfon mòbil. Es pot parlar de dependència del mòbil quan la persona s’aïlla socialment i familiarment, té dificultats per interaccionar “cara a cara”, perd el control sobre l’ús del mòbil i el temps dedicat, i continua amb la conducta tot i tenir conseqüències negatives (laborals, familiars, econòmiques, etc.).
-Compra compulsiva (oniomania). Conducta de compra no planificada acompanyada d’un impuls que no es pot controlar. Només interessa realitzar l’acció de comprar, sense importar què es compra. Abans d’actuar la persona mostra nerviosisme i ansietat, que disminueixen temporalment quan compra. A continuació afloren sentiments de culpabilitat que no impedeixen tornar a repetir la conducta problemàtica, tot i tenir conseqüències negatives. És un cercle que no s’atura sense tractament. El 80% són dones, l’edat d’inici se situa sobre els18anys i el nivell cultural de les persones amb aquesta addicció és mitjà-alt.
-Addicció al sexe. Conducta sexual sense control. És una de les addiccions menys confessades i visibles. Les relacions sexuals tenen lloc, generalment, amb persones desconegudes (anonimat) i no sempre tenen la funció de generar plaer, sinó la de sentir un alleugeriment momentani del malestar que genera no poder dur a terme la conducta.
-Addicció al treball. L’addicció al treball es defineix com la implicació de la persona en la seva activitat laboral de manera excessiva, sense control ni límits, hi dedica cada vegada més temps i deixa de fer activitats que abans efectuava. Aquest excés d’implicació no s’explica per necessitats laborals objectives, sinó per la mateixa necessitat de la persona. És una de les addiccions comportamentals més acceptada i justificada socialment, i el laboroaddicte tendeix a negar el problema. Són persones perfeccionistes.
-Complex d’Adonis. El principal símptoma d’aquest desordre és l’obsessió per aconseguir una figura atlètica, “musculosa i sense ni un gram de greix”. La percepció de l’autoimatge està distorsionada i és comú l’ús d’anabolitzants i complements dietètics. És més pròpia d’homes, entre els 18 i els 35 anys, generalment amb trets de caràcter obsessiu i d’estatus econòmic mitjà-alt.
-Dependència emocional. Patró de conducta de necessitat afectiva excessiva vers una altra persona de l’entorn, que persisteix al llarg del temps i que pot portar a situacions de submissió a la persona que ho pateix. La majoria de persones que pateixen una dependència emocional són dones, que presenten certes característiques com: necessitat excessiva de l’aprovació dels altres, tendència a l’exclusivitat en les relacions, necessitat d’accés constant cap a la persona de què depenen, etc.
-Dependències de grups de manipulació psicològica (GMP). Un grup de manipulació psicològica utilitza de manera sistemàtica els membres d’una agrupació social, mitjançant pràctiques de subjecció que poden dividir-se en pràctiques de captació, d’adoctrinament i de retenció. Aquestes pràctiques es basen, sobretot, en la satisfacció velada (no necessàriament conscient) de necessitats afectives dels seguidors i dels líders. El resultat és l’establiment de vincles de dependència recíproca entre uns i altres, una adhesió comuna a l’entitat que tendeix a l’exclusivitat o a la preeminència (dependència única o gairebé única, en detriment d’altres pertinences: familiars, d’amistat, etc.) i la reducció de la capacitat d’autogovern de la persona (capacitat crítica i d’elecció). Aquests vincles de dependència recíproca i única —o gairebé única—, s’estableixen mitjançant un procés d’institucionalització i poden tendir a perpetuar-se en el temps. No hi ha un perfil únic de personalitat predisposat a ser captat per una secta: qualsevol persona en un moment personal vulnerable pot ser susceptible de ser captada per un grup de manipulació psicològica o secta coercitiva.
Causes
Es pot dir que qualsevol persona és susceptible de patir una addicció comportamental, però hi ha d’haver una sèrie de factors que, relacionats entre ells, potenciïn l’evolució d’una conducta addictiva. Per exemple:
• La freqüència i la intensitat amb què s’efectua la conducta.
• Característiques personals:
• Impulsivitat.
• Baixa autoestima.
•Comunicació deficitària amb la família.
• Inestabilitat emocional.
• Manca d’habilitats socials.
• Introversió.
• Influència de variables ambientals:
• Moments o situacions de crisi vital.
• Disconformitat o inadaptació social o familiar.
• L’educació.
• Influència de variables socials:
• Publicitat.
• Pressió social.
• Aïllament.
Símptomes
Les addiccions comportamentals presenten molts trets comuns amb les dependències provocades pel consum de substàncies; la diferència més rellevant és la manca de la substància pròpia.
Els símptomes o senyals d’alarma més generals que poden fer pensar que s’està davant d’una conducta d’abús o addictiva, poden ser, entre d’altres:
• Progressiva focalització de les relacions, activitats o interessos entorn de l’origen de la conducta addictiva.
• Progressiu aïllament i abandonament dels interessos i relacions alienes a la conducta addictiva.
• Irritabilitat i malestar davant els impediments per actuar segons el patró addictiu.
• Canvis conductuals.
• Agressivitat i canvis d’humor aleatoris, no explicats per altres causes que les de la mateixa socioaddicció.
• Impossibilitat o grans dificultats per deixar d’actuar segons el patró addictiu.
• Continuar amb la conducta tot i les greus conseqüències familiars, econòmiques, laborals…
Tractament
A partir d’una interrupció, disminució o control de l’activitat objecte de l’addicció, els símptomes poden regular-se i la vulnerabilitat de la persona pot disminuir.
L’experiència demostra que la majoria dels casos tractats tenen una evolució favorable. Es tracta de processos habitualment llargs en què, sovint, el compromís familiar constitueix una eina essencial en l’èxit del tractament.
Actualment, el tractament de la majoria d’aquests trastorns s’aborda des de la teràpia cognitiva conductual i habitualment no implica l’ús de fàrmacs.
Prevenció
Hi
ha algunes mesures que poden actuar a mode de prevenció en el dia a dia, com per exemple:
• Educar en la tolerància a la frustració i en el consum responsable.
• Fomentar l’autonomia i seguretat personal.
• Potenciar i fomentar la comunicació familiar.
• Realitzar activitats d’oci gratificants.
• Establir regles, limitacions i horaris pel que fa a l’ús de l’ordinador, el mòbil…
• Incorporar filtres de control parental a l’ordinador.
• Posar l’ordinador en una zona comuna de la casa.
En el cas dels videojocs és important consultar el codi PEGI (també es pot consultar en línia), que aporta informació sobre el joc: l’edat recomanada, el tipus de joc, etc.
www.gencat.cat