Aquest matí he tingut una conversa amb una amiga, pedagoga també, sobre com l’educació actual afecta al model de societat que tenim avui en dia. Reflexionant sobre tot el que hem debatut, penso que d’entre tots els temes que engloba l’educació és important que com a ciutadans ens plantegem, quin és el model de persones que necessita la nostra societat. Que és el que estem perseguint? Odi, ràbia, enveja, frustració o pel contrari empatia, solidaritat, honestedat i amor?
No puc entendre com pot ser que en ple segle XXI es pugui arrabassar la vida d’una persona simplement pel fet de tenir una condició sexual diferent, una forma de pensar diferent, un color de pell diferent del nostre o inclús, una forma de viure la vida diferent a la que tenim nosaltres.
Partint de la base de què totes les persones som diferents entre nosaltres, no en trobarem dues d’iguals, hauríem de tenir ja integrat que tenim els mateixos drets perquè som persones per igual, però se’ns oblida el més important: Tots i totes tenim dret a poder ser qui som, sense amagar-nos, sense tenir por, sense pensar que, per ser dona, home, gai, transsexual, negre o blanc se’ns jutjarà i se’ns “castigarà” per ser-ho.
Amb tot això, faig una crida urgent a totes les institucions educatives per reclamar encara més, una educació que eduqui en les emocions, que transmeti uns valors als infants que els pugui fer persones empàtiques i conseqüents, una educació que faci d’aquest món un lloc millor on la llum i l’amor pugui combatre una mica més tota la foscor de la violència, les enveges i l’egoisme.