Salut

L’orquestra orgànica

Caminava lleugera per la vorera, la parada del bus era a pocs minuts. Els seus pensaments anaven a tota velocitat, més que les seves cames, tenia una entrevista de feina. Estudi d’Arquitectura Balcells, podia ser una bona oportunitat, després de tants anys estudiant… de sobte un cotxe l’hi passa fregant just quan posava el peu al pas de vianants. Maleït tanoca, tant de bo t’estampis … Reprèn Mireia, si em deixo portar per la ira estaré en desavantatge durant l’entrevista…,

Andante presto. Cordes i percussió maquen un ritme lleuger i energètic. Mentre el piano solista desenvolupa una melodia fent variacions sobre un tema, violoncels i clarinets s’afegeixen a la melodia donant-l’hi un ambient familiar. Trompetes, corns i tuba esclaten amb estridència mentre el piano ataca amb fúria. Apareix el segon piano i un didgeridoo relaxant l’escomesa dels vents…

Les cadenes de senyalització dels estats corporals actuen sobre nuclis del tronc cerebral, l’hipotàlem. El cerebel, el còrtex somatosensorial i el còrtex motor es coordinen amb els còrtexs inferotemporals i la musculatura esquelètica per la complexa tasca de caminar. Mentre el còrtex prefrontal, el sistema límbic, cíngol i tàlem desenvolupen el contingut verbal de la consciència…

I- D’acord, d’acord… entesos! Em vols dir que l’organisme és com una gran orquestra… Aleshores, qui dirigeix l’orquestra?, doncs… té director aquesta orquestra?

D- Sovint sembla més aviat una orquestra de jazz. Podríem dir que el director no té tots els instruments sota control. En tot cas… ha d’agradar-l’hi molt i molt la música. Apreciar el so de cada instrument, comprendre cada melodia, cada silenci… si vol donar-l’hi algun sentit a tot plegat…

I- Calla!… escolta el riu, l’aigua lliscant pels còdols sona com un solo de guitarra elèctrica. Fantàstic!…el món també fa música.

D- Si…, no recordo si va ser en Bach o en Bob Marley qui deia que la música és l’ànima del món.

I- Bé, jo me’n vaig amb la música a una altra banda.

Sobre una metàfora de A Damasio, (1999). La sensación de lo que ocurre. Planeta, Barcelona.

Aquesta web utilitza Cookies    Veure Política de cookies
Privacidad