QUAN LA NECESSITAT ES DISSOL EN AMOR
Alguna vegada t’has sentit com si visquessis en una carrera constant, perseguint alguna cosa que sempre se t’escapa?
Una parella ideal, més diners, el reconeixement perfecte?
És com si la nostra ment estigués programada per a la necessitat constant. Ens han ensenyat a creure que la felicitat resideix en allò que encara no tenim.
Però, i si et digués que aquesta cerca, aquesta contínua necessitat, és precisament el que ens impedeix veure la riquesa que ja ens envolta?
És un eco que ressona en la nostra psique, un murmuri que ens diu que una mica falta, mantenint-nos en un cicle interminable d’insatisfacció.
DESPERTANT DEL SOMNI DE LA MANCA:
LA PERSPECTIVA DE L’ABUNDÀNCIA
Estem immersos en una ment que necessita constantment. I quan una ment s’experimenta des d’aquesta manca, li és impossible percebre l’abundància.
Què és l’abundància, en la seva essència més pura? És l’absència de necessitat.
No és l’acumulació de béns materials, sinó un estat del SER. És una ressonància interna, una profunda certesa que tot el que requerim ja és aquí, o es manifestarà en el moment perfecte.
Pensa en això: són el ric i el pobre realment tan diferents?
Tots dos poden tenir un conflicte profund amb els diners. Els dos, a vegades, associen els diners amb la salvació, projectant en ell la imatge d’un Déu que els portarà la pau.
Però la veritable antítesi de la riquesa material no és la pobresa, sinó l’abundància, un estat mental de no necessitat.
Al qual res necessita, tot se li confereix, tot se li confia, tot se li dona. Això no significa que deixem de tenir diners, sinó que la necessitat d’ell no ens defineix. Significa que tindrem allò a què hem perdut la por.
Des d’una perspectiva energètica, aquesta constant necessitat pot manifestar-se com un bloqueig en el nostre xakra arrel (Muladhara), associat amb la seguretat i la supervivència, o en el xakra del plexe solar (Manipura), que regeix el nostre poder personal i autoestima.
Quan vivim en un estat de manca, els nostres fonaments energètics es trontollen, impedint-nos sentir-nos segurs i empoderats en el present. L’energia s’estanca, i ens sentim desconnectats de la font universal de provisió.
Els ensenyaments espirituals ressonen amb aquesta veritat. La por és l’arrel de totes les nostres il·lusions, inclosa la de l’escassetat.
Quan operem des de la por a no tenir, a no ser suficient, ens tanquem a tot el ventall de possibilitats que l’univers ens ofereix. Ens aferrem a la idea que una cosa externa ens completarà.
Ja tenim molt clar que els nostres pensaments creen la nostra realitat. Si la nostra ment està constantment enfocada en el que falta, estem literalment creant més del mateix. Perquè alguna cosa es manifesti en la teva vida, has de perdre la por de perdre’l.
Quan deixes anar la por a la mort, la vida floreix en tota la seva plenitud. Quan alliberes la por a la pobresa, l’abundància es revela en formes inesperades. Quan la por es dissipa, apareix l’AMOR incondicional.
Però mentre t’aferris a la por de perdre alguna cosa, estaràs en una constant lluita per conquistar-ho, per controlar-ho. És un cicle esgotador.
La veritat és paradoxal: en el moment en què necessites alguna cosa, en aquest instant, ja l’has perdut, perquè la teva inclinació t’encega a la realitat que ja ets complet i que l’univers és inherentment abundant. La necessitat és un senyal que creiem en la manca, no en la plenitud.
Deixant anar les Regnes de la Necessitat:
Un Acte de Confiança i Lliurament
La clau per a experimentar l’abundància no és buscar més, sinó alliberar la necessitat. És un acte de profunda confiança en la vida i en la teva pròpia suficiència. El camí cap a la pau i l’abundància és l’expansió de la consciència i el lliurament. No podem forçar l’abundància; hem de permetre-la.
Com lliurem aquestes creences de necessitat?
Es tracta de reconèixer que aquestes idees de manca no provenen del nostre veritable Ser, sinó de l’ego. L’ego és la part de la nostra ment que creï en la separació, l’escassetat i el conflicte.
Per a alliberar-nos, hem de portar aquestes creences i pors a la llum de la nostra saviesa superior, i demanar que siguin exposades com a il·lusions. És un procés de desidentificació: “Això no sóc jo. Això és una creença que he adoptat.” Quan lliurem la necessitat de control, la necessitat de posseir, la necessitat de ser “suficient”, obrim un espai perquè l’amor i l’abundància, que són la nostra veritable herència, comencin a fluir amb més llibertat. És un acte de fe radical: deixar anar el que creus que et falta per a permetre que el que ja ets es manifesti.
Això és un procés d’anar identificant les creences limitants i anar demanant a la vida que et doni mostres que vas pel bon camí. I des d’aquí la confiança i la voluntat es van desenvolupant i enfortint.
Per a anar ancorant la nova percepció, podem fer aquestes pràctiques:
1. Observa i identifica les creences:
Durant el dia, cada vegada que et descobreixis pensant en “necessito això” o “em falta allò”, fes una pausa. Observa aquesta sensació sense jutjar-la. D’on ve? Quina creença esta lligada a aquesta necessitat?
Identifica aquestes creences per a poder-les alliberar.
2. L’exercici de “Ja el tinc” (visualització de plenitud):
Tria alguna cosa que creguis necessitar. Tanca els ulls i imagina que ja ho tens, que ja ets aquesta persona completa que té això.
Sent l’emoció de gratitud en sentir que ja la tens. Roman en aquesta sensació durant uns minuts cada dia. Amb aquesta pràctica reconfigures un estat d’alta vibració. Estàs sintonitzant amb la freqüència del que desitges manifestar, des d’un lloc de no necessitat, sinó de ja Ser.
3. Renúncia a la por de perdre (La confiança radical):
Identifica una por profunda relacionada amb la pèrdua (de diners, d’amor, de seguretat). En un moment de calma, permet-te sentir aquesta por per complet, sense resistir-te. Després, visualitza’t deixant-ho anar, com si fos una fulla que cau suaument d’un arbre.
Afirma: “Estic fora de perill, fins i tot si això no es manifesta com ho espero. Confio en la saviesa de la vida i en la meva pròpia plenitud.”
Aquesta és l’essència de perdre la por: saber que el teu benestar no depèn d’una cosa externa.
L’abundància no és una cosa que s’obté, és un estat de consciència que es conrea quan deixem de perseguir i comencem a confiar.
És quan reconeixem que el que realment necessitem ja resideix en el nostre interior: l’AMOR.
En alliberar la necessitat, ens obrim a la vida en la seva plenitud, reconeixent que ja som complets, que ja som abundants.
Tot això és un procés que s’ha d’anar experimentant, l’important és començar aquest procés per a convertir-te en aquest ÉSSER complet que ho té tot i no necessita res.
n aquest moment no hi ha desitjos de l’ego, sinó que hi ha anhels de l’ànima.
Si t’interessa aprofundir en aquests temes de xakres, creixement espiritual, coherència cardíaca i manifestació et convido a la meva pròxima Masterclass:
“Xakras, 7 ruedas para tu equilibrio interior”
En aquesta Masterclass explorarem la importància d’equilibrar els teus xakres amb exemples pràctics i realitzarem una meditació guiada per alinear-los a través de l’amor.
Parlarem de la connexió entre les teves emocions i l’estat dels teus xakres, i com la coherència cardíaca influeix en el teu equilibri energètic, benestar general i la teva manifestació.
- Data: 18 de juliol
- Hora: 19:00 h
Enllaç WhatsApp per estar informat i tenir accés a l’enllaç de zoom
https://chat.whatsapp.com/Gbqw7A4kkiYHEdEvy5NXmI
Gemma Martí Cusachs 648 144 687