Moltes persones que siguin de la meva generació i/o de generacions properes a la meva poden recordar que l’arribada de l’any 2000 es va viure amb molta expectació. Diversos interrogants apareixien sobre el que podria passar en tocar les dotze campanades i el canvi de segle.
El despertar de les noves tecnologies ja s’estava produint i l’ordinador tenia un paper important en el funcionament quotidià. La incertesa de si de cop hi volta hi hauria una caiguda dels sistemes informàtics que col·lapsés el món navegava per la ment de les persones i de la societat de l’època. Res d’això va passar.
I com aquell qui res, hem arribat a l’any 2020. Ara a moltes d’aquestes persones nascudes al segle XX ens sorprèn la rapidesa amb la que hi hem arribat.
Amb el pas dels anys, a mesura que ens anem fent grans, la majoria de nosaltres tenim la sensació de que el temps passa molt ràpid, és com si s’accelerés i, quasi sense adonar-nos-en, un cap d’any atrapa el següent.
La percepció del pas del temps és relativa, és un fet subjectiu que depèn de diversos factors.
Una hora es pot fer llarga o curta en funció, per exemple, de com ens trobem, de la companyia amb la que estem, de la motivació del que estiguem fent.
Més enllà del temps cronològic, esperem que puguem viure de cada instant del present que ens dóna l’oportunitat de gaudir i d’aprendre, que puguem assaborir la nostra pròpia companyia i la dels altres.
Tan de bo que els diferents moments de la nostra Vida no ens passin desapercebuts pel fet de quedar-nos atrapats en fets del passat que ens han fet patir o en la por del que es pugui esdevenir en el futur. Que tinguem la força i la valentia de poder-nos ocupar en lloc de preocupar dels temes a resoldre dins del nostre dia a dia cada cop amb més saviesa i creativitat.
Que el 2020 ens porti moltes ganes de poder aprofitar cada instant de la nostra Vida i que li sapiguem agrair.
Mercè Clos Muntsant
Psicòloga Col.7889
667289012
merceclosmuntsant.blog