15.6 C
Montseny
28 mayo, 2022
El portal del Montseny

CONSELLS PER A LES NOSTRES MASCOTES EN LA NIT DE SANT JOAN

En àmbit veterinari, definim fòbia com a: “Por persistent i excessiva a un estímul provinent d’algun objecte o d’alguna situació.” En els gossos, les fòbies més habituals van dirigides a sorolls intensos (trons, petards, trets…) a causa de la gran capacitat auditiva que tenen i/o a l’associació d’aquell estímul amb algun trauma que van experimentar quan eren cadells.

Quins símptomes tindrà el meu pelut si pateix alguna fòbia?
– Buscar un refugi on amagar-se dins de casa.
– Rascar/Mossegar portes, finestres, tanques… Per intentar fugir.
– Buscar el contacte constant amb nosaltres, els propietaris.
– Tremolors, udols, panteixa constantment, s’orina o defeca dins de casa.

En primer lloc, cal remarcar que el millor és preveure la situació i si el nostre pelut és dels que veuen els petards com una amenaça, el més recomanable és realitzar amb un especialista una teràpia de dessensibilització perquè s’adapti i s’acostumi als petards. Però si el temps se’ns tira a sobre i quan ens adonem ja estem pocs dies abans de la revetlla, què podem fer?

Per poder gaudir d’una Nit de Sant Joan juntament amb les nostres mascotes, us donem una sèrie de consells:
– No deixar sol als nostres peluts tant al jardí com a dins de casa. Davant d’una situació de por poden escapar-se o fer-se mal.
– No treure’ls a passejar durant les hores de festa. En cas de fer-ho, sempre portar-los ben lligats i per zones on els sorolls siguin mínims.
– Adequar una “zona de seguretat” on es puguin amagar. Molts gossos busquen un lloc de la casa on amagar-se i on el soroll és menor: sota el llit, sota la taula, en el bany… Deixem-los estar a la zona on ells triïn.
– Tancar finestres i persianes, i posar música o encendre la televisió per reduir al màxim el soroll de l’exterior.
– Actuar amb normalitat i ignorar la seva actitud de por i ansietat. No intentar calmar-los per no reforçar aquest comportament negatiu. Si volen estar amb nosaltres, no hi ha problema, deixem que hi hagi contacte físic però sense acariciar-los en excés.

Per últim, és correcte medicar-los?
Els veterinaris ho recomanem com a últim recurs. La intenció no és paralitzar el nostre pelut i que segueixi sentint i tenint por, sinó ajudar-lo a gestionar la situació. En el cas de necessitar una ajuda extra es poden administrar productes naturals o feromones que el tranquil·litzin i, en casos molt greus, fàrmacs potents. No obstant això, sempre sota prescripció veterinària. Així que us animem que davant aquesta situació, consulteu al vostre veterinari.
[La qüestió no és “Poden raonar?” ni “Poden parlar?” sinó: “Poden sentir?” I la resposta és sí.] J.B.

Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia. Asumiremos que está de acuerdo con esto, pero puede optar por no participar si lo desea. Aceptar Leer más

Privacidad y política de cookies
Aquesta web utilitza Cookies    Veure Política de cookies
Privacidad