En àmbit veterinari, definim fòbia com a: “Por persistent i excessiva a un estímul provinent d’algun objecte o d’alguna situació.” En els gossos, les fòbies més habituals van dirigides a sorolls intensos (trons, petards, trets) degut a la gran capacitat auditiva que tenen i/o a l’associació d’aquell estímul amb algun trauma que van experimentar quan eren cadells.
Quins símptomes tindrà el meu pelut si pateix alguna fòbia?
- Buscar un refugi on amagar-se dins de
- Rascar/Mossegar portes, finestres, tanques…per intentar
- Buscar el contacte constant amb nosaltres, els
- Tremolors, udols, panteixa constantment, s’orina o defeca dins de
En primer lloc, cal remarcar que el millor és preveure la situació i si el nostre pelut és dels que veuen els petards com una amenaça, el més recomanable és realitzar amb un especialista una teràpia de dessensibilització per a que s’adapti i s’acostumi als petards. Però si el temps se’ns tira a sobre i quan ens n’adonem ja estem a pocs dies de la revetlla, què podem fer?
Per poder gaudir d’una Nit de Sant Joan juntament amb les nostres mascotes, us donem una sèrie de consells:
- No deixar sol als nostres peluts tant al jardí com a dins de casa. Davant d’una situació de por poden escapar-se o fer-se
- No treure’ls a passejar durant les hores de festa. En cas de fer-ho, sempre portar-los ben lligats i per zones on els sorolls siguin mínims.
- Adequar una “zona de seguretat” on es puguin amagar. Molts gossos busquen un lloc de la casa on amagar-se i on el soroll és menor: sota el llit, sota la taula, en el bany… Deixem-los estar a la zona on ells triïn.
- Tancar finestres i persianes, i posar música o encendre la televisió per reduir al màxim el soroll de l’exterior.
- Actuar amb normalitat i ignorar la seva actitud de por i ansietat. No intentar calmar-los per no reforçar aquest comportament negatiu. Si volen estar amb nosaltres, no hi ha problema, deixem que hi hagi contacte físic però sense acariciar-los en excés.
Per últim, és correcte medicar-los?
Els veterinaris ho recomanem com a últim recurs. La intenció no és paralitzar el nostre pelut i que segueixi sentint i tenint por, sinó ajudar-lo a gestionar la situació. En el cas de necessitar una ajuda extra es poden administrar productes naturals o feromones que el tranquil·litzin i, en casos molt greus, fàrmacs potents. No obstant, sempre sota prescripció veterinària. Així que us animem que davant aquesta situació, consulteu al vostre veterinari.